El terrible terme “online”

Què vol dir que un contingut es publicarà online? Que es penjarà a Youtube? Potser al web del client? O a les seves xarxes socials?

Molt sovint, quan ens demanen pressupost per a un projecte que es penjarà a internet, hem de fer un recorregut llarg i complex per entendre el que realment passarà amb aquell contingut. No és culpa de ningú, el que passa és que online és un terme moooolt ampli i maaaaaaassa general.

Què vol dir que un contingut es publicarà online? Que es penjarà a Youtube? Potser al web del client? O a les seves xarxes socials? I si es fa una campanya de pagament a Instagram, amb public segmentat?

Aaaaai quin lio!!

Bé, per treure’n l’entrellat, a Locutors Catalans hem desenvolupat un sistema de classificació “senzill” pero que pretén englobar una mica tot el que és online i, per contrast, el que no ho és.

ONLINE: Web, xarxes socials, canal Youtube del client final.

És a dir, totes aquelles publicacions que penjarà el client final a un perfil propi o web i que arribaran al seus seguidors, visitants i public habitual. Aquests continguts solen quedar penjats de forma indefinida en aquests espais, per tant, els drets d’ús són indefinits a nivell de temps.

PUBLICITAT PATROCINADA: Pre-roll o Bumper a Youtube, Publicitat a Instagram o Facebook…

Aquells continguts que es difonen a través d’internet en espais de pagament, orientats a un públic definit i segmentat (target) com per exemple els anuncis que salten abans d’un vídeo a Youtube, el contingut promocional d’Instagram o Facebook, el banners d’algunes pàgines web (cada vegada s’utilitzen menys)… Normalment les campanyes publicitàries, siguin online, per a ràdio, cinema o TV, tenen un temps d’aplicació i, per tant, els drets d’ús seran sempre per a un temps determinat que es pactarà en cada cas. Això sí, sempre es podran renovar previ acord amb les parts.

INTERN: Si un contingut es penja online, però l’accés al mateix és restringit (per exemple amb contrassenya) i només va destinat als treballadors d’una empresa o es mostra en una reunió interna a clients o col·laboradors, es conssidera que la difusió és interna. El temps d’ús, en aquest cas, és també indefinit. Però si el contingut es difón de forma interna, com a material de formació, però no va destinat exclusivament als treballadors de l’empresa, aleshores és una altra pel·lícula de la que ja parlarem (per exemple, un e-learning).

Segurament hi ha molt més a tenir en compte, mil variables i formats. I n’apareixeran de nous demà mateix, però per ara aquesta classificació a nosaltres ens funciona.

Ja sabeu, les agències americanes i d’altres països que van per endavant en aquest mundillo són molt més exhaustives a l’hora de definir els usos dels projectes de locució, sovint necessiten el pla de mitjans per endavant. Però aquesta és la segona peli d’una saga que, nosaltres, encara no hem estrenat.