Quan costa una locució?

Usos, extensió del text, idioma, sincronia… hi ha molts elements a tenir en compte a l’hora de pressupostar un projecte de locució.

Els preus en el món de la locució poden variar molt.

Els locutors amb més experiència i caché (catxet) sovint tarifen de forma independent a preus molt més elevats que la mitjana, com un actor de primer nivell. En aquest sentit, les agències poden ser interessants perquè equilibren preus i tenen més marge per negociar amb locutors d’alt nivell.

Per poder determinar el preu d’un projecte s’han de tenir en compte diversos paràmetres:

Ús de la veu/tipus de projecte

Com s’utilitzarà una veu és el factor que més determinarà el cost de la locució. S’utilitzarà en un mitjà de domini públic o internament? Serà a una TV, ràdio, per internet, en una fira, congrés…

Si és online, s’utilitzarà en una campanya publicitària? Per exemple, un vídeo patrocinat a YouTube, Facebook o Instagram o bé es farà servir només als canals propis del client final (web, perfils a les xarxes socials, canal de Youtube).

Amb la informació sobre l’ús s’ha de ser molt curós i tenir la màxima informació disponible perquè entren en joc qüestions relatives als drets d’imatge (i veu) que poden portar complicacions si no es detallen bé (Llei Orgànica 1/1982).

Per descomptat, l’àrea més complicada a l’hora de pressupostar un projecte és la publicitat, però cada vegada existeixen més formats i variables que hi afecten.

També la caracterització (fer veus de personatges), les àrees amb llenguatge difícil (medicina, enginyeria…) o les gravacions amb infants reals (menors de 18 anys) incrementen el preu d’un projecte de locució.

Extensió del text

Per regla general 150 paraules equivalen a 1 minut, amb una lectura entenedora i àgil.

Però sempre dependrà de la velocitat de lectura, ritme de la peça que acompanya i de la complexitat del text. En qualsevol cas, aquesta és la relació que s’agafa com a base per calcular costos.

També hi ha idiomes amb paraules més llargues i construccions més complexes (alemany, neerlandès, rus…) i, en aquests casos, potser la ràtio de paraules per minut és més baixa.

Idioma

Hi ha idiomes més cars que d’altres, perquè són més exòtics, hi ha molt pocs professionals que els dominen o perquè els mercats on es mouen els locutors que hi treballen són més cars i competitius.

Per exemple, l’anglès americà, el neerlandès o els accents regionals, com l’anglès del Carib o el xinès de Wenzhou, per posar alguns exemples que ens han demanat.

En aquests casos s’ha de fer una prospecció de mercat, localitzar el talent i veure quines tarifes demana cada locutor. L’exclusivitat surt cara, és clar.

Sincro amb imatge o labial?

Hi ha tres tipus de gravació segons si s’ha de sincronitzar o no la veu:

Gravació en negre

Lectura d’un guió al ritme natural de l’actor de veu. La velocitat pot ser més o menys ràpida, en català i castellà 150 paraules per minut és l’estàndard.

Sincronia de temps

Llegir un guió seguint el temps de la peça audiovisual, una veu de referència o donant a les frases una durada determinada.

Sincronia labial

El que popularment coneixem com doblatge. És a dir encaixar la veu exactament amb el moviment dels llavis dels actors originals.

Lliurament

També és important saber com s’ha de lliurar la gravació, tot i que no afecta substancialment la tarifa: en quin format (.mp3, .wav, .aiff), freqüència (48Khz/44,1Khz…), 16 /24/32 bits, mono/estèreo… I també nivells de compressió, equalització, etc.

El que sí que pot afectar el pressupost és el fet que la gravació s’hagi de lliurar en diferents arxius. Si són molts, més de 20 per exemple, es cobra un extra per la feina de tallar i nomenar les pistes.

I, per descomptat, també es cobra a part si s’ha de fer el muntatge amb música o efectes. Normalment aquesta és feina d’un especialista però, si és una tasca senzilla, alguns locutors la poden assumir.

Les qüestions relatives a retakes, correccions i segones versions les tractarem en un article a part.

Idiosincràsia del projecte

A més dels usos, l’extensió, l’idioma i totes les qüestions que hem exposat fina ara, hi ha un altre element clau a tenir en compte i que és el més complex de tots: la idiosincràsia del projecte i del client.

La dimensió del projecte: un projecte de “llarga durada” amb feina regular suposarà una reducció de la tarifa final. En termes empresarials, si un locutor pot ser més productiu perquè no ha de “buscar” la feina, pot ser també més competitiu.

La dimensió del client: treballar amb una marca coneguda,
en l’àmbit local o nacional, ajuda a millorar la reputació i a captar nous clients. Però no s’aplica la mateixa tarifa a una merceria de barri que a una gran corporació, és clar.

La possibilitat d’obtenir més feines del client: si el client vol tenir una mateixa veu, una “veu corporativa” per al seu projecte o marca, es pot plantejar com una oportunitat i negociar-ho també en aquests termes.

Com es realitzarà la feina: cal desplaçar-se a un estudi i viatjar o es pot gravar a un home studio? S’ha de fer una gravació amb el client o agència connectats en remot? Aquest punt merix un article a part, també.

Com es desenvolupa la feina al llarg del temps: implica unes hores setmanals durant un període de temps determinat o bé es realitzarà durant una sèrie de dies definits?

Com pots comprovar, s’han de tenir en compte moltíssims elements a l’hora d’elaborar una proposta encòmica competitiva i realista. Si ets locutor i necessites que t’orientem en aquest sentit, escriu-nos.

I fins aquí una petita aproximació al fascinant món de les tarifes i costos de la locució!

Aquí som encara lluny dels nostres col·legues americans o canadencs, que tenen una indústria molt més consolidada, compten amb associacions, convenis pel sector i institucions que els emparen. La bona notícia és que, gràcies a això, sabem que pràcticament està tot fet i inventat, així que només ens cal seguir la seva estela (en el que considerem).