Escoles i centres de formació

Tot sovint, rebem correus de persones interessades a formar part del nostre projecte. Alguns tenen experiència en locució, perquè vénen del món del periodisme, de la ràdio la majoria. D’altres són actors o actrius, amb més o menys carrera. I n’hi ha que saben que tenen una veu preciosa perquè els ho han dit moltes vegades, i la volen explotar.

A tots ells els expliquem que per ser locutor cal formar-se, tan amb les tècniques de veu, com amb el treball davant del micròfon. Cal aprendre a dir cada text amb l’entonació, ritme i emoció que li escau. No és ben bé llegir, és una mica més complex.

En tot cas, és un treball apassionant i a casa nostra hi ha molts centres de formació o escoles on imparteixen classes, cursos anuals o tallers intensius.

Us en deixem un llistat.

ECAD https://www.ecad.cat/es/curs/taller-de-locucio-publicitaria/

Nancy Tuñón https://www.nancy-tunon.com/ca/

Escola de Doblatge de Bcn http://www.escueladoblajebarcelona.com/cursos-de-doblaje-en-barcelona/

Todojingles (Terrassa) http://www.todojingles.com/cursos-realizados
Polford http://polford.com/formacion/

Eòlia: http://www.eolia.cat/es/practica-de-doblatge-en-estudi-professional/

Ens ajudeu a completar-lo? Escriviu-nos un mail si creieu que ens hem deixat algun centre que valgui la pena.

El terrible terme “online”

Molt sovint, quan ens demanen pressupost per a un projecte que es penjarà a internet, hem de fer un recorregut llarg i complex per entendre el que realment passarà amb aquell contingut. No és culpa de ningú, el que passa és que online és un terme moooolt ampli i maaaaaaassa general.

Què vol dir que un contingut es publicarà online? Que es penjarà a Youtube? Potser al web del client? O a les seves xarxes socials? I si es fa una campanya de pagament a Instagram, amb public segmentat?

Aaaaai quin lio!!

Bé, per treure’n l’entrellat, a Locutors Catalans hem desenvolupat un sistema de classificació “senzill” pero que pretén englobar una mica tot el que és online i, per contrast, el que no ho és.

ONLINE: Web, xarxes socials, canal Youtube del client final.

És a dir, totes aquelles publicacions que penjarà el client final a un perfil propi o web i que arribaran al seus seguidors, visitants i public habitual. Aquests continguts solen quedar penjats de forma indefinida en aquests espais, per tant, els drets d’ús són indefinits a nivell de temps.

PUBLICITAT PATROCINADA: Pre-roll o Bumper a Youtube, Publicitat a Instagram o Facebook…

Aquells continguts que es difonen a través d’internet en espais de pagament, orientats a un públic definit i segmentat (target) com per exemple els anuncis que salten abans d’un vídeo a Youtube, el contingut promocional d’Instagram o Facebook, el banners d’algunes pàgines web (cada vegada s’utilitzen menys)… Normalment les campanyes publicitàries, siguin online, per a ràdio, cinema o TV, tenen un temps d’aplicació i, per tant, els drets d’ús seran sempre per a un temps determinat que es pactarà en cada cas. Això sí, sempre es podran renovar previ acord amb les parts.

INTERN: Si un contingut es penja online, però l’accés al mateix és restringit (per exemple amb contrassenya) i només va destinat als treballadors d’una empresa o es mostra en una reunió interna a clients o col·laboradors, es conssidera que la difusió és interna. El temps d’ús, en aquest cas, és també indefinit. Però si el contingut es difón de forma interna, com a material de formació, però no va destinat exclusivament als treballadors de l’empresa, aleshores és una altra pel·lícula de la que ja parlarem (per exemple, un e-learning).

Segurament hi ha molt més a tenir en compte, mil variables i formats. I n’apareixeran de nous demà mateix, però per ara aquesta classificació a nosaltres ens funciona.

Ja sabeu, les agències americanes i d’altres països que van per endavant en aquest mundillo són molt més exhaustives a l’hora de definir els usos dels projectes de locució, sovint necessiten el pla de mitjans per endavant. Però aquesta és la segona peli d’una saga que, nosaltres, encara no hem estrenat.

Quan costa una locució?

Els preus en el món de la locució poden variar molt.

Els locutors amb més experiència i caché (catxet) sovint tarifen de forma independent a preus molt més elevats que la mitjana, com un actor de primer nivell. En aquest sentit, les agències poden ser interessants perquè equilibren preus i tenen més marge per negociar amb locutors d’alt nivell.

Per poder determinar el preu d’un projecte s’han de tenir en compte diversos paràmetres:

Ús de la veu/tipus de projecte

Com s’utilitzarà una veu és el factor que més determinarà el cost de la locució. S’utilitzarà en un mitjà de domini públic o internament? Serà a una TV, ràdio, per internet, en una fira, congrés…

Si és online, s’utilitzarà en una campanya publicitària? Per exemple, un vídeo patrocinat a YouTube, Facebook o Instagram o bé es farà servir només als canals propis del client final (web, perfils a les xarxes socials, canal de Youtube).

Amb la informació sobre l’ús s’ha de ser molt curós i tenir la màxima informació disponible perquè entren en joc qüestions relatives als drets d’imatge (i veu) que poden portar complicacions si no es detallen bé (Llei Orgànica 1/1982).

Per descomptat, l’àrea més complicada a l’hora de pressupostar un projecte és la publicitat, però cada vegada existeixen més formats i variables que hi afecten.

També la caracterització (fer veus de personatges), les àrees amb llenguatge difícil (medicina, enginyeria…) o les gravacions amb infants reals (menors de 18 anys) incrementen el preu d’un projecte de locució.

Extensió del text

Per regla general 150 paraules equivalen a 1 minut, amb una lectura entenedora i àgil.

Però sempre dependrà de la velocitat de lectura, ritme de la peça que acompanya i de la complexitat del text. En qualsevol cas, aquesta és la relació que s’agafa com a base per calcular costos.

També hi ha idiomes amb paraules més llargues i construccions més complexes (alemany, neerlandès, rus…) i, en aquests casos, potser la ràtio de paraules per minut és més baixa.

Idioma

Hi ha idiomes més cars que d’altres, perquè són més exòtics, hi ha molt pocs professionals que els dominen o perquè els mercats on es mouen els locutors que hi treballen són més cars i competitius.

Per exemple, l’anglès americà, el neerlandès o els accents regionals, com l’anglès del Carib o el xinès de Wenzhou, per posar alguns exemples que ens han demanat.

En aquests casos s’ha de fer una prospecció de mercat, localitzar el talent i veure quines tarifes demana cada locutor. L’exclusivitat surt cara, és clar.

Sincro amb imatge o labial?

Hi ha tres tipus de gravació segons si s’ha de sincronitzar o no la veu:

Gravació en negre

Lectura d’un guió al ritme natural de l’actor de veu. La velocitat pot ser més o menys ràpida, en català i castellà 150 paraules per minut és l’estàndard.

Sincronia de temps

Llegir un guió seguint el temps de la peça audiovisual, una veu de referència o donant a les frases una durada determinada.

Sincronia labial

El que popularment coneixem com doblatge. És a dir encaixar la veu exactament amb el moviment dels llavis dels actors originals.

Lliurament

També és important saber com s’ha de lliurar la gravació, tot i que no afecta substancialment la tarifa: en quin format (.mp3, .wav, .aiff), freqüència (48Khz/44,1Khz…), 16 /24/32 bits, mono/estèreo… I també nivells de compressió, equalització, etc.

El que sí que pot afectar el pressupost és el fet que la gravació s’hagi de lliurar en diferents arxius. Si són molts, més de 20 per exemple, es cobra un extra per la feina de tallar i nomenar les pistes.

I, per descomptat, també es cobra a part si s’ha de fer el muntatge amb música o efectes. Normalment aquesta és feina d’un especialista però, si és una tasca senzilla, alguns locutors la poden assumir.

Les qüestions relatives a retakes, correccions i segones versions les tractarem en un article a part.

Idiosincràsia del projecte

A més dels usos, l’extensió, l’idioma i totes les qüestions que hem exposat fina ara, hi ha un altre element clau a tenir en compte i que és el més complex de tots: la idiosincràsia del projecte i del client.

La dimensió del projecte: un projecte de “llarga durada” amb feina regular suposarà una reducció de la tarifa final. En termes empresarials, si un locutor pot ser més productiu perquè no ha de “buscar” la feina, pot ser també més competitiu.

La dimensió del client: treballar amb una marca coneguda,
en l’àmbit local o nacional, ajuda a millorar la reputació i a captar nous clients. Però no s’aplica la mateixa tarifa a una merceria de barri que a una gran corporació, és clar.

La possibilitat d’obtenir més feines del client: si el client vol tenir una mateixa veu, una “veu corporativa” per al seu projecte o marca, es pot plantejar com una oportunitat i negociar-ho també en aquests termes.

Com es realitzarà la feina: cal desplaçar-se a un estudi i viatjar o es pot gravar a un home studio? S’ha de fer una gravació amb el client o agència connectats en remot? Aquest punt merix un article a part, també.

Com es desenvolupa la feina al llarg del temps: implica unes hores setmanals durant un període de temps determinat o bé es realitzarà durant una sèrie de dies definits?

Com pots comprovar, s’han de tenir en compte moltíssims elements a l’hora d’elaborar una proposta encòmica competitiva i realista. Si ets locutor i necessites que t’orientem en aquest sentit, escriu-nos.

I fins aquí una petita aproximació al fascinant món de les tarifes i costos de la locució!

Aquí som encara lluny dels nostres col·legues americans o canadencs, que tenen una indústria molt més consolidada, compten amb associacions, convenis pel sector i institucions que els emparen. La bona notícia és que, gràcies a això, sabem que pràcticament està tot fet i inventat, així que només ens cal seguir la seva estela (en el que considerem).

Contes Antivirals

La primavera passada, amb el confinament obligat, varem decidir sumar-nos a les moltes iniciatives que s’havien posat en marxa per alleugerir la situació.

Els #ContesAntivirals són un recull de narracions per als més petits de la casa, narrats pels nostres locutors i alguns espontanis que s’hi van voler sumar. Tots els contes tenen música i efectes de so, la majoria són en català, però n’hi ha alguns en castelà, anglès, francès i fins i tot en gallec!

Els podeu escoltar de forma totalment gratuïta i lliure des d’aquest enllaç:

Com es pronuncia…

Rakhmàninov

Mil·ligram / miligramo o milígramo

Rem

Fon.: rém (occ., val.); rέm (or., Maó); rə́m (mall., Ciutadella, Eiv.).

F
https://dcvb.iec.cat/results.asp?Word=rem&Id=122137&search=rem

Fluor

Tres-cents

Occidental, valencià:


Oriental, baleàric:


hhttps://dcvb.iec.cat

Locutor vs locutor

Us heu preguntat mai quina diferència hi ha entre un locutor de ràdio o televisió i un locutor que grava anuncis, documentals o e-learnings? Són la mateixa figura?

Els anglesos, com a societat pragmàtica que són, tenen la clau d’aquest l’enigma. Ells tenen paraules diferents per referir-se a aquests dos tipus de professionals: radio/TV announcer vs voice actor.

Aquí en diem locutor, faci la feina que faci, però el cert és que són perfils molt diferents. I aquest petit detall lingüístic, porta habitualment a confusió.

El locutor de ràdio o TV és un professional, sovint periodista de formació, que condueix un programa o espai en un mitjà. La veu, en aquest cas, és una eina més per a transmetre idees, notícies, opinions, entrevistar personalitats…

El locutor de veu és un professional que sovint té formació d’actor i que ha educat la seva veu (modulació, dicció, respiració, prosòdia…), per prestar-la a produccions audiovisuals, projectes culturals i continguts educatius.

I en aquesta segona línia, com a branca independent però que es toca amb la del locutor de veu, hi ha l’actor de doblatge. Com diu la paraula, l’actor de doblatge és un actor, amb formació en interpretació, que s’ha especialitzat en el doblatge de cinema, sèries, etc. Una tècnica molt complicada i que requereix hores i hores de pràctica.

Hi ha periodistes que entren al món de la locució audiovisual, però per això s’han de formar com a intèrprets de veu, aprendre a fer servir aquesta eina com un músic, que en primer lloc aprèn solfeig i paral·lelament estudia un instrument concret durant anys, per aconseguir tocar la peça que vol amb el màxim virtuosisme i precisió.

En definitiva, els tres són universos que es toquen, però tenen moltes diferències i són independents, malgrat tot.

Hem fet un blog

El confinament ens ha donat temps per pensar i per treballar més que mai. I fruit d’aquesta època de reflexió, avui presentem el blog de Locutors Catalans. Un espai que pretén ser una finestra oberta al món de la locució, la feina dels actors de veu i tot allò relacionat amb aquest sector i la indústria audiovisual.

Aquí tractarem temes com: Les diferències entre un tipus de projecte i un altre a nivell de tractament, costos, tipus de veu, etc. ; la realitat dels estudis tradicionals en contraposició als serveis de locució online, que aquests darrers mesos han agafat molta volada; la situació de la professió en diferents països…

I mirarem de contestar preguntes freqüents, per exemple: Com es tarifa una locució? Què passa amb els drets sobre la veu? Què és un retake o un repicat?

Si ens voleu fer arribar suggeriments de temes per tractar, o teniu dubtes que no queden resolts en els articles, feu-nos-ho saber. Perquè, al capdavall, volem que aquest espai sigui una eina útil per a tots, professionals, empreses i curiosos.

Ens trobareu a: info@locutorscatalans.cat

I els suggeriments els podeu enviar a través d’aquest formulari:
https://forms.monday.com/forms/e1abc8061306ced9f92e2598afbbae51